Entre el cel i la terra

Xeremiers de Sóller assajant el Ball de Caparrots a centre Parroquial Victòria.

Si hi ha un tema sobre el que més s’ha escrit, reflexionat i argumentat és el tema de la felicitat. No trobarem una única definició. Fins i tot el més probable és que cada ésser humà tingui la seva pròpia definició i, a més, segur que no és inamovible. L’opinió sobre la felicitat dependrà del moment o les circumstàncies en que es trobi aquesta persona i pot variar quan variïn aquestes circumstàncies.

La felicitat! No existeix paraula amb més accepcions; cadascun l’entén a la seva manera. Cecilia Bohl de Faber (1796-1879) Escriptora espanyola.

Això pot fer suposar que, o bé la felicitat no té una única definició i hauríem de parlar de felicitats o potser no puguem definir-la. Sense afany d’asseure càtedra m’agrada viure la felicitat en els petits moments que em vaig trobant al llarg de la vida. Potser acumulant molts petits moments pugui aconseguir una sensació més àmplia de felicitat que m’ajudi a afirmar que sóc feliç. Això m’obliga a estar pendent dels petits moments perquè no em passin desapercebuts i arriscar-me a considerar-me infeliç. Significa això que ésser feliç requereix un cert esforç? Hem de realitzar un exercici de voluntat per a ser conscients de la nostra pròpia felicitat.

La felicitat humana generalment no s’assoleix amb grans cops de sort, que poden ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies. Benjamin Franklin (1706-1790) Estadista i científic nord-americà.

No obstant això no és tan fàcil. Tots coincidirem que hem de partir d’uns mínims. Tenir un estat de salut mitjanament acceptable i amb les necessitats primàries vitals cobertes pot ser un punt de referència. A partir d’aquí hauríem d’anar trobant/gaudint la nostra pròpia felicitat. Quan ens fixem uns mínims de referència massa elevats ens és més difícil arribar als petits moments feliços.

Esperar una felicitat massa gran és un obstacle per a la felicitat. Bernard Li Bouvier de Fontenelle (1657-1757) Escriptor francès.

Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat. Pearl S. Buck (1892-1973) Novel•lista nord-americana.

Hem d’insistir a ajudar a algú que de forma reiterada no permet que se li ajudi? Avui dilluns m’he aixecat amb aquesta espècie de dilema moral.

Quan pretens tirar-li una mà a algú i t’ofereixes per a això, però aquest algú et rebutja, fins a quin punt pots o has d’insistir? No és fàcil desentendre’s si es tracta d’algun a qui vols de debò. Potser aquesta relació d’afecte que t’uneix a aquesta persona és la que marca el criteri de fins a on pots arribar. És més fàcil desistir quan els vincles emocionals i afectius no són tan profunds. Et costa menys mirar cap a altre costat i seguir amb els teus propis problemes. Però quan el vincle de la relació és important, no pots deixar de sentir-te implicat de forma més directa o intensa i es fa inevitable el fet d’assumir responsabilitats de forma indirecta. No obstant això l’esforç d’aconseguir que la persona necessitada d’ajuda admeti aquest fet pot resultar més esgotador que fins i tot els propis esforços per contribuir a resoldre el problema en qüestió.

L’equilibri hauria d’estar a trobar el punt just que ens permeti no sofrir per responsabilitats alienes i alhora tenir el convenciment que estem aportant l’esforç que requereix l’ocasió. Oferir-se de forma sincera i honesta així com romandre disponible per a la persona necessitada.

Vaja dilluns!

En quin país vivim? Quan un grup de Diputats riuen en el Congrés quan escolten la paraula “insacular”. Després escolto en un programa de ràdio que s’estan qüestionant si tal paraula existeix. A quin nivell arriba la incultura? Almenys dissimula i comprova-la abans de posar-te en evidència en una emissió en directe.

I el trist és que no és la primera vegada. En massa ocasions he hagut d’escoltar mostres d’ignorància semblants en diferents àmbits d’això que podríem anomenar Cultura. Record una promoció d’un programa de ràdio en el qual emeten un fragment d’una emissió anterior repetint sempre el mateix. En ell es deia jocosament que “Sant Pere per tres mentides es va tallar una orella…”.

Ni Sant Pere va dir tres mentides, ni es va tallar cap orella. Qui tingui un mínim coneixement, no tant religiós, com de cultura general recordarà que Sant Pere va negar a Jesucrist quan una vegada capturat aquest se li va preguntar si era un dels seus acompanyants. Encara podríem admetre això com mentides (ho va negar tres vegades abans que cantés el gall). Però l’episodi de tallar-se l’orella, això si que no. Sant Pere no es va tallar la seva orella, sinó que la hi va arrabassar d’un tall a un dels soldats romans que van anar a capturar a Jesús en l’hort de les oliveres, la fatídica nit que va “ser detingut”. Orella que va ser miraculosament restituïda al seu lloc pel propi Jesús.

Però clar, potser el que li passava a “l’humorista” radiofònic és que tenia un excés de cultura i se li regirava tot en el seu col•lapsat cervell confonent a Sant Pere amb el famós pintor Vincent Van Gogh. Aquest artista sí que es va tallar una orella, però per altres motius…

Reformar una casa i tornar-se boig hauria d’estar en la mateixa categoria de circumstàncies vitals. És del tot impossible coordinar el treball de diferents professionals acostumats a realitzar les seves activitats de forma autònoma. Qualsevol que s’hagi ficat en reformes a casa seva em comprendrà a la perfecció. Cal posar d’acord al paleta amb el fuster de l’alumini, l’electricista, el lampista, el fuster de fusta, l’instal•lador de l’aire condicionat, el guixaire, el enrajolador… etc. Tota un rest de professionals que han d’actuar uns a continuació d’uns altres o uns al la vegada que uns altres. I lluita tu per que ho aconsegueixin.

Si un pressupost té el perill de sobrepassar-se, imagina’t quan has de bregar amb una pila de pressupostos, amenaçant-te tots ells amb anar-se més enllà de l’inicialment calculat.

Si em permets un consell, et diré que si has de enrajolar més d’un bany i dubtes entre triar rajoles distintes per a cadascun d’ells, i aquestes rajoles són molt semblats dintre d’una mateixa gamma. NO HO DUBTIS! Posa les mateixes rajoles en tots els banys. Si damunt poses una combinació de dos tipus en cada bany, multipliques les possibilitats d’error. I creï’m quan et dic que si existeix la possibilitat d’equivocar-se, s’equivocaran.

No vull ni ficar-me amb el tema de la llicència d’obres. Tots els ajuntaments pequen del mateix. Tu la demanes, però això no significa que et vagi a ser concedida en un termini raonable de temps. Algú em va dir que als dos mesos pots iniciar les obres sol•licitades, per entendre que es concedeixen per silenci administratiu.

I tampoc vull entrar en el tema d’haver d’obtenir la cèdula d’habitabilitat d’un habitatge antic. Altra odissea completa. En fi! Per a reformar una casa, cal tenir més paciència que diners.

Caminant pel món arribes a llocs coneguts per camins que no tenies ni idea que existissin. Pot ser que el camí els fessis tu mentre caminaves, com deia el vell poeta.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Octubre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31

• Ball de Caparrots
• Petits moments de felicitat
• Dilema moral de dilluns
• “Hynkultur-ha”
• Maleïdes obres
• Indefensió amb Humor
• Dit i fet
• ACTUACIÓ A CANAL 4 TV
• Setmana viatgera per Cádiz
• Com vaig arribar al món de les xeremies

• General [12]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom